El “Gili-Bicing”

Leo Draco
07/10/2016

Que xulo és anar en bici. Que “cool” queda passejar amb la “fixie” per la ciutat. La “fixie”, per a tots aquells que us sona a nom de gat, és la bicicleta dels hipsters. Ho sento, si hipster ja no saps que és, o ets un nivell clàssic-carca més avançat que jo, o vius en una cova incomunicat i aliè al món exterior, per tant, no puc ajudar-te. Per a la resta de mortals, la “fixie” és aquesta bicicleta d’una marxa i de pinyó fix que veiem per la ciutat, pintada de colors i amb unes llandes de perfil ample, que només les rodes valen més que la meva bicicleta.

Com anava dient… Quina sensació de llibertat dóna anar en bici, oi? Et sents un ciutadà responsable. Un pseudo Che Guevara defensor dels serveis públics de qualitat. Una persona conscienciada amb el medi ambient. Aparques a la porta dels llocs (amb el risc que quan tornis a buscar-la només quedi la cadena) i, ja que prediques amb l’exemple, encara que sigui només en això, et creus amb el dret de poder donar lliçons de moral, medi ambient, sostenibilitat, economia i gairebé de física quàntica als altres. Ostres! M’oblidava! I fas esport.

El teu sistema cardiovascular, la teva musculatura i els teus greixos corporals t’agraeixen enormement aquest parell de quilòmetres que dediques a pedalar. Ironies a part, un altre tema és el teu sistema respiratori, perquè moure’t amb la bicicleta per la Gran Via en hora de punta… és gairebé el mateix que fumar-te unes cigarretes. Ara de debò. Em sembla molt bé el tema de deixar el cotxe aparcat i utilitzar el servei públic, tot i que, d’aquí a poc temps, el terme “servei públic” serà considerat sinònim de robatori amb l’agreujant d’acarnissament. Crec que estan debatent sobre això ja. Però el tema és, que el mateix que es creu un ciutadà exemplar pel fet d’anar en bicicleta, en el mateix moment de pujar als pedals … Pateix una mutació digna de comentar-la.

El “GiliBicing” (sí, ho he batejat jo) és l’energumen que pedaleja per la ciutat havent oblidat totes les normes de convivència, civisme i circulació que tenia apreses. Pel fet de ser un eco ciutadà, hi ha alguna cosa que l’impulsa a creure’s amb el dret de poder saltar-se semàfors, entrar a rotondes sense prioritat, circular per voreres a petar de gent sense utilitzar el fre i anar a unes velocitats, que bé podria semblar que realment creu que està fent esport. Aquest. Aquest sí que m’agrada. El que agafa la bici per la ciutat un cap de setmana i surt convençut d’estar fent esport. Amb la seva equipació al complet: mallot, motxilla amb queviures per a un Ironman, casc, ulleres foto-cromàtiques, guants, dos bidons i l’instrument en qüestió: bicicleta plegable.

“Adéu carinyu, me’n vaig a fer una ruta amb bicicleta”. Un crack. En fi, per anar acabant. Em sembla bé anar amb la bicicleta a la feina, que consti. Jo mateix he fet servir el servei públic d’aquests transports a Barcelona (sí, aquest que funciona tan lamentablement malament). El que no entenc és la mala educació. Passar-se les normes de circulació per allò que recolzen al seient i provocar més d’un i més de dos accidents, alguns d’ells mortals. Així que poca broma. Una mica més de sentit de la convivència i d’educació i tot anirà infinitament millor. Ah! I deixa el cotxe a casa. I tu… t’ho dic com a amic, no vagis “de ruta” per la ciutat i si ho fas, per la vergonya aliena dels que t’envolten… no facis servir expressions de l’estil. Gràcies

Llegeix-ne més a http://catalunyalliure.cat/2016/10/el-gili-bicing/, ©2016 Leo Draco / Diari Catalunya Lliure